ATE_7907 (1000x665)

Sandra Domene, subcampiona del món amb la selecció femenina de waterpolo

La jove portera, de 17 anys, primera jugadora de la història del club en penjar-se una medalla en un mundial absolut

 

ATE_7907 (1000x665)

 

La portera Sandra Domene, de 17 anys, s’ha fet amb un lloc de privilegi en la història del club. Divendres passat va convertir-se en la primera waterpolista del club en penjar-se una medalla en un mundial absolut després que el combinat estatal perdés contra els Estats Units (13-6) en la final del Campionat del Món disputada a Budapest (Hongria). Cal destacar que la selecció espanyola que s’ha penjat la medalla de plata a la capital hongaresa compta amb dos integrants més formats al club, la boia Paula Leitón, actualment al CN Sabadell, i el tècnic ajudant Jordi Valls. Leitón, a més, ha estat designada millor boia de la competició i ha estat inclosa en l’equip ideal.

 

La confirmació d’una trajectòria brillant en categories inferiors

 

Domene ha obtingut l’èxit més rellevant de la seva carrera de forma precoç. Acabada d’aterrar a la selecció absoluta, l’egarenca va entrar en la llista definitiva a causa de la lesió de Maria Elena Sánchez. I és indubtable que ha pogut aprofitar l’oportunitat. A l’ombra de Laura Ester, titular indiscutible i escollida millor portera de la competició, Domene va disposar de minuts en el partit de la primera fase contra Sud-àfrica, matx que va suposar el seu debut amb la selecció absoluta espanyola en partit oficial.

 

Hores d’ara, aquesta medalla de plata esdevé la cirera del pastís d’una trajectòria esplèndida com a internacional en categories inferiors. El mes de desembre passat, la portera terrassenca va proclamar-se subcampiona del món juvenil a Auckland (Nova Zelanda). Dos mesos abans, al setembre, va obtenir la plata en el Campionat d’Europa Júnior celebrat a La Haia (Holanda) i, el 2015, va penjar-se una altra medalla de plata als Jocs Europeus de Bakú (Azerbaidjan) amb el combinat juvenil.

 

Sense opcions a la final

 

Espanya no va poder fer front en la gran final al potencial dels Estats Units, una selecció que, actualment, sembla molt superior a la resta. El combinat de Miki Oca va resistir dos períodes davant un rival que va trencar el partit amb un parcial de 5 a 2 en el tercer quart.

 

El matx va arrencar prou equilibrat. Als quatre minuts, Seideman, en superioritat, va avançar les nord-americanes, diana que va rebre resposta per part de Bea Ortiz. Els Estats Units van recuperar la iniciativa de la mà de Raney (2-1). El segon quart va arrencar amb un gol d’Anni Espar que va restablir l’empat. L’equip d’Adam Krikorian, però, va intensificar la defensa i va mostrar-se molt encertat en les accions en home de més, de manera que va poder marxar al descans amb dos gols de marge (5-3).

 
A la represa, les de Miki Oca van mirar de reenganxar-se a la lluita per l’or amb un golàs d’Anni Espar. Però la resposta estatunidenca va esdevenir contundent. Fattal, Neushul, Steffens i Fisher van enfilar l’electrònic fins al 9 a 4 i van abaixar la persiana a la final. El tercer quart va finalitzar amb un concloent 10 a 5. En els darrers vuit minuts, les nord-americanes van continuar molt inspirades i van ampliar la diferència final fins als set gols (13-6).